.jpg)
Imatges aigua domesticada
Fa 10 anys
Les aigües termals es troben repartides pràcticament en tots els diferents punts del globus Són totes benèficioses. Segons la seva composició química, algunes son més sulfurades, altres més minerals, totes amb propietats diferents segons els seus components mes predominants.
 |
| Dipositis de Calcita a Huanglong (Sichuan, Xina). Foto per Lao Wu Zei |
Segons el país, es pot veure una major o menor cultura hidrotermal, a Hongria es coneix molt del tema, i s'ha desenvolupat una indústria de turisme en salut que ha vist créixer els seus adeptes any rere any. El mateix passa a Mèxic, Xile, Perú i Brasil, on es troben nombroses reserves d'aigües termals que han estat condicionades amb instal · lacions, edificis i tecnologies que permetin lliurar un tractament integral.
Grand Prismatic Spring:
La més gran d'aigües termals d'Estats Units i el tercer més gran del món, el Grand prismàtic Spring al Parc Nacional Yellowstone és d'aproximadament 250 per 300 peus (75 per 91 metres) de mida i 160 peus (49 metres) de profunditat, descarregant aproximadament 560 galons (2.000 litres) de 160 ° F (71 ° C) d'aigua per minut. Els colors vius a la primavera que van del verd al vermell brillant i taronja són el resultat d'algues i bacteris pigmentades en els tapets microbians que creixen al voltant de les vores de l'aigua rica en minerals, la quantitat de dependents de color en la proporció de clorofil · la als carotenoides produïda pels organismes. El centre de la piscina és estèril degut a la calor extrema.
Fotografia: Rock Magadelic y Bonnie Sue
Mammoth Hot Springs
Blood Pond Hot Spring
Blood Pond Hot Spring és un dels "inferns" (jigoku) de Beppu, Japó, nou espectaculars aigües termals naturals que són més per veure en lloc de banyar-se. El "infern de sang estany" compta amb un estany d'aigua calenta, vermell, colors com a tals pel ferro en les aigües. És que sembla la més fotogènica dels nou inferns.
Glenwood Springs
Glenwood Springs, a Colorado, EUA, té la piscina natural d'aigües termals més grans del Món, amb un cabal de 143 litres / segon. Vostè pot banyar a la piscina terapèutica completa de minerals salada a 104 ° F (40 ° C), o nedar a la gran 98 ° F (36 ° C), piscina
Blue Lagoon
El spa Blue Lagoon geotèrmica és una de les majors atraccions d'Islàndia. Les aigües vapor són part d'una formació de lava, i una gran piscina s'escalfa amb l'aigua d'escorrentia d'una planta d'energia geotèrmica propera. Aigua sobreescalfada s'expressa des del terra prop d'un flux de lava i s'utilitza per executar les turbines que generen electricitat. L'aigua s'introdueix a la llacuna perquè els usuaris es banyen a les càlides aigües són riques en minerals com el sílice i sofre. El bany a la Llacuna Blava amb finalitats terapèutiques té fama d'ajudar a algunes persones que pateixen de malalties de la pell com la psoriasi. L'spa està situat en un camp de lava a Grindavík a la península de Reykjanes, al sud-oest d'Islàndia.Jigokudani Hot Springs
El Jigokudani Hot Springs a la prefectura de Nagano, Japó és el més famós per les seves anomenats "micos de neu" - micos salvatges japonesos gaudir de les aigües naturalment calentes costat dels visitants humans. Més de cent macacos, viuen al Parc Jigokudani Mono, situat en una vall anomenat "Vall de l'Infern" de l'activitat volcànica observada allà.
Deildartunguhver
Font termal a Reykholtsdalur, Islàndia, es caracteritza per un cabal molt elevat per a les aigües termals (180 litres / segon) i l'aigua sorgeix a 97 º C, la primavera més flux de calor a Europa. Part de l'aigua s'utilitza per a la calefacció, sent corrent a 34 quilòmetres al Borgarnes i els quilòmetres 64 a Akranes.
http://top10.znoticias.com/las-7-fascinantes-aguas-termales-de-la-tierra
Balneari de Jiloca:
L'aigua termal sulfurada del Balneari Paracuellos de Jiloca, situat a Aragó ha estat àmpliament reconeguda tant per la comunitat científica mèdica, com pels milers de aigüistes que al llarg de 160 anys d'història han realitzat tractaments termals amb el benestar. Les nostres aigües termals sulfuroses són les que tenen unes propietats mineromedicinals més específiques en teràpies per a la pell i afeccions respiratòries d'entre els Balnearis d'Aragó mes complets i avançats.
Esta replet de piscines tota la estància, una piscina al costat del restaurant i del jardí, hi han termes molt grans hi boniques molt preparades hi sulfurades, de manera que van molt bé per la pell.
Balneari de Jiloca:
Foto: Balneari de Paracuellos
Informació: http://www.balneariodeparacuellos.com/aguas-termales
Opinió personal: Són unes termes que m'agradaria visitar perquè es veuen molt boniques i relaxants, com totes les aigües termals que he treballat durant tot el crèdit he aprés moltes coses que no sabia sobre les aigües termals.
L'aigua termal sulfurada del Balneari Paracuellos de Jiloca, situat a Aragó ha estat àmpliament reconeguda tant per la comunitat científica mèdica, com pels milers de aigüistes que al llarg de 160 anys d'història han realitzat tractaments termals amb el benestar. Les nostres aigües termals sulfuroses són les que tenen unes propietats mineromedicinals més específiques en teràpies per a la pell i afeccions respiratòries d'entre els Balnearis d'Aragó mes complets i avançats.
Esta replet de piscines tota la estància, una piscina al costat del restaurant i del jardí, hi han termes molt grans hi boniques molt preparades hi sulfurades, de manera que van molt bé per la pell.
Balneari de Jiloca:
Foto: Balneari de Paracuellos
Informació: http://www.balneariodeparacuellos.com/aguas-termales
Opinió personal: Són unes termes que m'agradaria visitar perquè es veuen molt boniques i relaxants, com totes les aigües termals que he treballat durant tot el crèdit he aprés moltes coses que no sabia sobre les aigües termals.
SOIJAH AOTEAROA
Aquesta cançó de relaxació es una de les cançons que hi han a la pagina de Música de Relaxació de Symbiosis. El CD es diu: Aotearoa- Nature Sounds of New Zealand ( Sonidos de Nueva Zelanda).
Vídeo: Aquesta cançó tracta sobre el tema de la relaxació de el àlbum Aotearoa de la musica de relaxació de Symbiosis, aquesta música es
pot escoltar cuan tens molt d'estres, cuan estàs a la setmana de tots els exàmens
finals, cuan arribes a casa i estàs molt cansat, etc. Quan et poses a escoltar
aquesta cançó et relaxes molt perquè aquesta cançó es molt relaxant.
Opinió Personal: M'ha agradat molt
fer aquesta entrada sobre la música de relaxació, ara que tenim que estudiar
per a les recuperacions ens vindrà be saber quines cançons de relaxació podrem
escoltar per a relaxar-nos desprès d'haver estudiat.
Cançó: http://goo.gl/mUK2o
Informació:http://goo.gl/rfI2t
El Balneari de Battle Creek és una pel · lícula que ens trasllada a 1907, basada parcialment en personatges i llocs reals ens mostra com era el balneari regentat per John Harvey Kellogg (Anthony Hopkins), el creador dels famosos cereals, que van ser patentats pel seu germà . Aquest és un personatge excèntric obsessionat per la salut.
Al seu balneari acudeixen William i Eleanor Lightbody perquè ella és una "fan" del lloc i el marit es troba malalt últimament. D'altra banda, el personatge de Charles Ossinin arriba a la ciutat amb la intenció de formar la seva pròpia empresa de cereals, tenint la mala sort de topar-se amb un estafador amb molta retòrica. També esmentar a Endymion Hart-Jones que deixa anar mes d'una perla a William Lightbody al llard de la pel · lícula.
Opinió personal:
Una pel·lícula bastant bona i interessant, m'agrada l'actor, és molt bo Anthony Hopkins. És molt interessant perquè és un maniàtic de la salut i tot el que li pregunten s'ho sap.
Informació:
shortner.com/76o, shortner.com/76p
Foto:
shortner.com/76o
Informació:
shortner.com/76o, shortner.com/76p
Foto:
shortner.com/76o
El Balneario de Battle Creek es una película que nos traslada a 1907, basada parcialmente en personajes y lugares reales nos muestra cómo era el balneario regentado por John Harvey Kellogg (Anthony Hopkins), el creador de los famosos cereales, que fueron patentados por su hermano. Éste es un personaje excéntrico obsesionado por la salud.
A su balneario acuden William y Eleanor Lightbody (Matthew Broderick y Bridget Fonda) porque ella es una "fan" del sitio y el marido se encuentra enfermo últimamente. Por otro lado, el personaje de Charles Ossining (John Cusack) llega a la ciudad con la intención de formar su propia empresa de cereales, teniendo la mala suerte de toparse con un estafador (Michael Lerner) con mucha labia. También mencionar a Endymion Hart-Jones (John Neville) que suelta mas de una perla a William Lightbody a lo lardo de la película.
A su balneario acuden William y Eleanor Lightbody (Matthew Broderick y Bridget Fonda) porque ella es una "fan" del sitio y el marido se encuentra enfermo últimamente. Por otro lado, el personaje de Charles Ossining (John Cusack) llega a la ciudad con la intención de formar su propia empresa de cereales, teniendo la mala suerte de toparse con un estafador (Michael Lerner) con mucha labia. También mencionar a Endymion Hart-Jones (John Neville) que suelta mas de una perla a William Lightbody a lo lardo de la película.
El balneari, una novel·la curta, escrita en 1953, amb la qual l'autora va aconseguir el Premi «Cafè Gijón» 1954. És de les primeres novel·les d'aquesta autora, Carmen Martín Gaite. Tot i haver rebut aquest gallardó, l'obra no va aconseguir un gran ressò entre els crítics sinó que va haver d'esperar a la publicació d'una de les novel·les més conegudes, La cambra de darrere, en 1978.
El Balneari recull deu narracions escrites per Carmen Martín Gaite en un període que va des de 1954 fins a 1974.
Sinopsis
Matilde Gil de Olarreta arriba al costat de Carlos, probablement la seva amant, a un balneari, on són rebuts pels altres estiuejants d'una manera hostil i misteriós. Després d'arribar a l'habitació i rentar-se, Carlos decideix anar al molí, un lloc destruït durant la guerra i de fama sinistra, al qual s'explica que van éssers embruixats per suïcidar-se. Mentre Matilde comença a desfer les maletes, mentre va sent presa d'una gran inquietud, que arriba al seu punt culminant quan el botons li porta un encàrrec en el qual Carlos li diu que no es preocupi per ell encara que passi el pitjor. Alarmada davant la possibilitat que aquest corri algun perill, Matilde surt en la seva cerca per uns passadissos interminables fins arribar a la font del balneari, des d'on es dirigeix al molí. Allà comença a sentir uns tambors i, tot i que és ja de nit, creu distingir unes figures espectrals que li porten el cos inert de Carlos.
Just en aquest instant és despertada per Santi, el botons de l'hotel, i es troba amb una trista realitat: no existeix Carles, i ella és una conca que està passant les vacances a un balneari, el rutinari funcionament és descrit en la segona part de la novel·la.
L'aspecte més destacat d'aquesta obra és sens dubte la notable unitat fons-forma aconseguida per l'escriptora, que aconsegueix que tots els elements estructurals de la novel·la estiguin al servei del tema de l'obra: l'existència rutinària de la protagonista i la repercussió que aquesta vida frívola i buida té en els seus somnis
L'autora
Anàlisi del text
L'argument que hem exposat anteriorment està clarament dividit en dues grans seqüències,es poden distingir per correspondre una a la fantasia (o al oníric) i la segona a la realitat i a l'explicació dels esdeveniments inclosos en la primera part.
Aquestes dues seccions de la novel·la, l'onírica i la pròpiament real, no són completament independents sinó que entre elles hi ha un vincle establert per Matilde quan aquesta al final de la primera part intueix la possibilitat d'estar somiant en dues ocasions, que marquen amb habilitat la transició del somni a la realitat.
"El balneari va ser el meu primer intent de passar del conte a la novel · la. Escrit el 1953, va obtenir el premi 'Cafè Gijón' de 1954, dotat llavors amb cinc mil pessetes. (...) Va ser el primer llibre meu que vaig veure imprès (...) m'adono del que va significar aquest relat en l'arrencada de la meva trajectòria com a novel·lista ", va escriure Carmen Martín Gaite al gener de 1977.
Aquest balneari és el balneari d'Alzola, situat entre Elgoibar i Mendaro, a la vora del riu Deba. Un lloc on anava cada estiu la família salmantina de Martín Gaite per gaudir d'uns banys reparadors.
Hotel del Balneari a Alzola (Guipúzcoa).
