Aigües Termals

Des d'èpoques remotes les antigues civilitzacions utilitzaven el bany com a mesura terapèutica o com a instància per socialitzar. Les troballes més antigues  de construccions dedicades per aquest cap daten d'abans del 2000 aC a l'Índia. Existeix també esment de les mateixes en diferents texts grecs, com la Ilíada d'Homer. En l'Antiga Roma, i Grècia el bany era considerat un ritual. Els primers registres de l'ús d'aigua calenta a les "termes" són de finals del segle V aC.

Termes romans. Banys de Montemayor.


goo.gl/d7P7b



En ple casc urbà de la localitat de Banys de Montemayor es troba un dels balnearis més antics d'Espanya. Es tracta d'un balneari urbà en les aigües termals ja eren utilitzades en època romana. Constitueix una manifestació geotèrmica de primer ordre des del punt de vista hidrogeològic associat a fractures profundes de l'escorça terrestre, que fan dels Banys de Montemayor un dels punts de major interès peninsular des del punt de vista termal.


La Lic. Rosa Cibeira Moreiras esmenta en un article que gràcies al fet que el bany es veia com a esdeveniment social, això va propiciar l'aparició de diferents tipus de "termes" i entre elles: les "termes terapèutiques" o balnearis d'aigües termals, que a més posseïen un fort significat simbòlic-sagrat. També es descriu a la literatura que els banys públics més famosos construïts a Roma van ser el de Caracalla i de Diocleciano.

http://geosalud.com/aguas_termales/aguas_termales.htm

 

http://tamroma.blogspot.com.es/2012/01/termas    http://www.disfrutaroma.com/termas-diocleciano
-de-caracalla-y-catacumbas.html


Encara que s'estima que l'home primitiu de l'edat de pedra, ja coneixia de les propietats beneficioses a la salut de les aigües minerals, es considera que els primers balnearis d'aigües mineromedicinals que es coneixen daten de fa 2000 a.n.e S'han trobat evidències d'aquesta època de l'existència a la ciutat índia de Mojenjo-Daro ia la ciutat de Epidauros, a l'Antiga Grècia. També han aparegut instal·lacions a l'illa grega de Creta (entre 1700 i 1400 a.n.e) i a la ciutat egípcia de Tel el-Amarna (1360 a.n.e).


Entre els grecs les cures mitjançant banys d'aigües medicinals aconseguir gran difusió. La majoria dels centres mèdics disposaven de deus que facilitaven les tècniques hidroterapèutiques. Entre ells es van destacar els de Peloponès, Cos, Pèrgam, Cnido, Rodes.

Les termes romanes més antigues que es conserven fins avui són les de Stabiano a la ciutat de Pompeia. Van ser construïdes al segle II (a.n.e.). L'aigua que abastia les termes, a vegades es portava des de fonts llunyanes.



Termes de Stabiano.

http://javigeneralife.blogspot.com.es/2009/11/pompeya.html


Durant la dominació romana, es van expandir per Europa els seus hàbits i normes, incloent les termes, amb la qual cosa es va difondre la pràctica de les cures balneàries.

Les termes públiques romanes també responien a una funció social i política. Es van convertir en llocs ideals per a l'esbarjo i la relació social i, en conseqüència, els emperadors van competir per llegar al poble de Roma les obres més fastuoses. Entre les seves ruïnes s'han descobert nombroses obres d'art.




Frigidarium o natatio de les Termes romanes de Caesaraugusta.
http://hispaniamaitebenjamin.blogspot.com.es/2012/05/caesar-augusta.html


http://www.publispain.com/balnearios/historia_de_termas.html
https://sites.google.com/site/termalismouruguay/the-team/que-son-las-aguas-termales/historia-de-las-aguas-termales