Aigües Termals

Les aigües termals es troben repartides pràcticament en tots els diferents punts del globus Són totes benèficioses. Segons la seva composició química, algunes son més sulfurades, altres més minerals, totes amb propietats diferents segons els seus components mes predominants.

La més gran d'aigües termals d'Estats Units i el tercer més gran del món, el Grand prismàtic Spring al Parc Nacional Yellowstone és d'aproximadament 250 per 300 peus (75 per 91 metres) de mida i 160 peus (49 metres) de profunditat, descarregant aproximadament 560 galons (2.000 litres) de 160 ° F (71 ° C) d'aigua per minut. Els colors vius a la primavera que van del verd al vermell brillant i taronja són el resultat d'algues i bacteris pigmentades en els tapets microbians que creixen al voltant de les vores de l'aigua rica en minerals, la quantitat de dependents de color en la proporció de clorofil · la als carotenoides produïda pels organismes. El centre de la piscina és  estèril degut a la calor extrema.

També a Yellowstone, el Mammoth Hot Springs és la font més gran coneguda de carbonat del món. La característica més famosa a les deus és la Terrassa Minerva, una sèrie de terrasses de travertí que s'han creat durant milers d'anys com l'aigua calenta, es va refredar i dipositat carbonat de calci. Més de 2 tones desemboca a Mammoth cada dia en una solució. 

SOIJAH AOTEAROA

El Balneari de Battle Creek és una pel · lícula que ens trasllada a 1907, basada parcialment en personatges i llocs reals ens mostra com era el balneari regentat per John Harvey Kellogg (Anthony Hopkins), el creador dels famosos cereals, que van ser patentats pel seu germà . Aquest és un personatge excèntric obsessionat per la salut.

Al seu balneari acudeixen William i Eleanor Lightbody perquè ella és una "fan" del lloc i el marit es troba malalt últimament. D'altra banda, el personatge de Charles Ossinin arriba a la ciutat amb la intenció de formar la seva pròpia empresa de cereals, tenint la mala sort de topar-se amb un estafador amb molta retòrica. També esmentar a Endymion Hart-Jones que deixa anar mes d'una perla a William Lightbody al llard de la pel · lícula.

El balneari, una novel·la curta, escrita en 1953, amb la qual l'autora va aconseguir el Premi «Cafè Gijón» 1954. És de les primeres novel·les d'aquesta autora, Carmen Martín Gaite. Tot i haver rebut aquest gallardó, l'obra no va aconseguir un gran ressò entre els crítics sinó que va haver d'esperar a la publicació d'una de les novel·les més conegudes, La cambra de darrere, en 1978.

El Balneari recull deu narracions escrites per Carmen Martín Gaite en un període que va des de 1954 fins a 1974.

http://www.entrelectores.com/libro/23728.el-balneario-carmen-martin-gaite/

Sinopsis

Matilde Gil de Olarreta arriba al costat de Carlos, probablement la seva amant, a un balneari, on són rebuts pels altres estiuejants d'una manera hostil i misteriós. Després d'arribar a l'habitació i rentar-se, Carlos decideix anar al molí, un lloc destruït durant la guerra i de fama sinistra, al qual s'explica que van éssers embruixats per suïcidar-se. Mentre Matilde comença a desfer les maletes, mentre va sent presa d'una gran inquietud, que arriba al seu punt culminant quan el botons li porta un encàrrec en el qual Carlos li diu que no es preocupi per ell encara que passi el pitjor. Alarmada davant la possibilitat que aquest corri algun perill, Matilde surt en la seva cerca per uns passadissos interminables fins arribar a la font del balneari, des d'on es dirigeix ​​al molí. Allà comença a sentir uns tambors i, tot i que és ja de nit, creu distingir unes figures espectrals que li porten el cos inert de Carlos.

Just en aquest instant és despertada per Santi, el botons de l'hotel, i es troba amb una trista realitat: no existeix Carles, i ella és una conca que està passant les vacances a un balneari, el rutinari funcionament és descrit en la segona part de la novel·la.

L'aspecte més destacat d'aquesta obra és sens dubte la notable unitat fons-forma aconseguida per l'escriptora, que aconsegueix que tots els elements estructurals de la novel·la estiguin al servei del tema de l'obra: l'existència rutinària de la protagonista i la repercussió que aquesta vida frívola i buida té en els seus somnis

http://www.zonadecompras.com/El-balneario-Carmen-Martin-Gaite/p/188417

L'autora

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_gaite.htm

Anàlisi del text

L'argument que hem exposat anteriorment està clarament dividit en dues grans seqüències,es poden distingir per correspondre una a la fantasia (o al oníric) i la segona a la realitat i a l'explicació dels esdeveniments inclosos en la primera part.

Aquestes dues seccions de la novel·la, l'onírica i la pròpiament real, no són completament independents sinó que entre elles hi ha un vincle establert per Matilde quan aquesta al final de la primera part intueix la possibilitat d'estar somiant en dues ocasions, que marquen amb habilitat la transició del somni a la realitat.

"El balneari va ser el meu primer intent de passar del conte a la novel · la. Escrit el 1953, va obtenir el premi 'Cafè Gijón' de 1954, dotat llavors amb cinc mil pessetes. (...) Va ser el primer llibre meu que vaig veure imprès (...) m'adono del que va significar aquest relat en l'arrencada de la meva trajectòria com a novel·lista ", va escriure Carmen Martín Gaite al gener de 1977.

Aquest balneari és el balneari d'Alzola, situat entre Elgoibar i Mendaro, a la vora del riu Deba. Un lloc on anava cada estiu la família salmantina de Martín Gaite per gaudir d'uns banys reparadors.

Hotel del Balneari a Alzola (Guipúzcoa).

http://www.plusesmas.com/genealogia/fotos_antiguas/espana/pais_vasco/guipuzcoa/alzola/imagen/1817_23120.html

D'aquesta novel·la s'ha dit que és una de les millors de tots els temps i un clàssic indiscutible de la literatura alemanya encara que el seu autor, Thomas Mann no va arribar a guanyar el premi Nobel de literatura per aquesta sinó per Los Buddenbrook, el 1929.

La montaya mágica.

http://entremontonesdelibros.blogspot.com.es/2011/11/la-montana-magica-thomas-mann.html

Sinopsis

L'acció se situa a inicis del segle XX, en un balneari de tuberculosos situat a Davos Platz, al Graubünden (Suïssa). El seu protagonista, Hans Castorp, viatja des d'Hamburg fins allà dalt per passar tres setmanes de vacances amb un cosí seu que està allà ingressat. Però, el que en un principi suposava que havia de ser una estada curta, es converteix en una estada de set anys, a causa d'una hipotètica complicació en la seva salut.

Per tant Mann, el que ens narra, són els set anys de parèntesi en la vida d'aquest jove.

Arribem a sentir la monotonia del temps ja que ens explica gairebé dia a dia les repetitives activitats que realitza allí incloent les seves respectives cures de repòs a l'aire lliure, a les terrasses i hamaques i folrats amb una manta; així com el fet prendre la temperatura unes sis vegades al dia.

Som testimoni, a més de les relacions que va establint amb els diferents "habitants" del lloc els quals són d'allò més variat i cada u més estrambòtic que l'altre, des dels que estan ingressats, fins als metges que els atenen. Malgrat això i gràcies a aquestes relacions, observem en ell una evolució existencial que és el que realment l'autor vol plasmar.

http://www.casadellibro.com/libro-la-montana-magica-14-ed/9788435018388/1255380

El autor

Thomas Mann (1875-1955) va ser fill d'una acabalada família de comerciants. Va estudiar a Munic, preparant-se per periodista. Es va casar i va tenir sis fills però centrant-me en el més destacable, en esclatar la Primera Guerra Mundial, va defensar el Nacionalisme, cosa de la que va canviar d'opinió després de la contesa, convertint-se en un defensor de la Democràcia. Thomas Mann va començar a escriure la novel·la el 1912, arran d'una visita a la seva esposa en el Sanatori Wald de Davos en què es trobava internada.

http://www.elboomeran.com/blog/2/rafael-argullol/etiqueta/thomas-mann/

Análisi del text

Ens explica aquesta obra la vida en un sanatori de tuberculosi en què coincideixen dos cosins antagònics. Allà reunits juntament amb una tropa de burgesos ens aniran mostrant les vides interiors i exteriors dels curiosos hostes amb els que comparteixen residència.

Ens narra set anys de la vida del protagonista, acostumant-nos a la seva vida quotidiana, ja que narra les activitats diàries que realitzen. Es un llibre molt llarg.

El balneari es converteix en un lloc màgic, apartat del món, creant-se així un món a part on només té cabuda la retrospecció, l'anàlisi i sobretot el repòs.

Hi ha una autèntica allau de personatges, cadascun amb les seves peculiaritats seves virtuts i defectes i, sobretot, les seves rareses.

http://www.lamontanamagica.es/zau/lmm025.htm

La relació de la novel·la i el seu títol són múltiples i a diversos nivells: la «muntanya màgica» com a lloc on desapareixen els raptats és un motiu de la literatura alemanya almenys des del flautista d'Hamelín. En el relat Das Marmorbild (L'estàtua de marbre) de Joseph von Eichendorff s'adverteix des del principi contra la muntanya màgica, a la qual es atrau «els joves» i d'on «ningú ha tornat». La història mateixa tracta explícitament el tema de la seducció de la decadència en forma de la ruïna d'un castell situada en una altura, en la qual els sentits (tant el sentit de la realitat com el del temps) es confonen.

http://criticasliteraris.blogspot.com.es/2013/03/la-montana-magica-de-thomas-mann.html

Arnedillo (la Rioja)

A la Rioja s'està produint un veritable renaixement del termalisme que culminarà amb la creació d'una Senda termal. Molt aviat es van a reobrir els balneari de Grávalos al municipi del mateix nom i de l'Albotea, a Cervera del Río Alhama encara l'indiscutible rei de 'les aigües calentes' d'aquesta comunitat autònoma serà sempre Arnedillo, famós des de l'antiguitat per les seves gorgs i basses amb propietats medicinals. Conegudes com Els Banys dels Pobres i recondicionats recentment, ofereixen aigües d'entre 35 i 40 graus durant tot l'any i són d'accés lliure encara que sense serveis. Molt prop d'elles, a l'altre costat del riu Cidacos, el Balneari Terma Europa d'Arnedillo compte a més de tot tipus de serveis i piscines interiors, amb dues piscines exteriors (una amb onades i una altra més relaxada) que s'alimenten amb aquestes mateixes aigües. Aquestes dues últimes formen part del que es coneix com a Parc Termal.

El Balneari TermaEuropa Arnedillo, és en conjunt un espai de salut de gran utilitat en el tractament de malalties tals com el reumatisme, artritis, artrosi, bronquitis crònica, estrès i relax a general.

Els seus Aigües, de caràcter mineromedicinal brollen a una temperatura de 52,5 º C i estan classificades com clorurat sòdiques, sulfatat-càlciques i bromurades, riques en ferro i magnesi.

https://www.balnearioarnedillo.com/informacion.php

Banys de Tredós (Lleida)

És un balneari molt especial a 1740m, segurament el de més altitud de tot el continent, reserva una sorpresa en ple hivern. A més d'estades més convencionals ofereixen passar la tarda d'una forma única. Una moto de neu recull al client en el Barrage d'Aiguamòg a 1.300 metres cap a les cinc de la tarda per fer un circuit d'uns sis quilòmetres que acaba a l'hotel on li espera un caldet al costat del foc per entrar en calor. Després se e jacuzzi i sauna per després sopar ... abans de baixar de nou en moto de neu.li ofereix la possibilitat de seguir un circuit termal incloent un bany a la piscina d'aigua calenta exterior a més d

Caldes d'Oviedo

Un dels grans atractius d'Aquaxana, el nou centre ecotermal de les Caldas de Oviedo és una piscina exterior climatitzada per l'acció de la calor d'aquestes aigües termals, que es pot utilitzar qualsevol dia de l'any, fins i tot a la nit. Es troba just al costat de Aquasfera una impressionant cúpula de 15 m d'alçada per 15 m de diàmetre on solen tenir lloc espectacles d'aigua, llum, color i so els caps de setmana i es dóna l'oportunitat als visitants de seguir diversos circuits termals a més de assaborir l'experiència Aquaplus entrant en contacte amb els quatre elements: Terra, foc, aire i aigua.

Les Caldas Villa Termal es va inaugurar en 2008 després d'una exhaustiva ampliació, modernització i rehabilitació de l'històric edifici que va albergar la Reial Casa de Banys d'Oviedo, de 1776. Es tracta d'un gran complex termal enfocat al benestar i la salut a 8 quilòmetres al centre d'Oviedo, en una vall a la vora del riu Nalón; integra tres instal·lacions úniques i un Hotel Balneari de cinc estrelles.

A l'Àrea de Tractaments es pot gaudir de tractaments de benestar i bellesa personalitzats en cabines individuals o dobles: algues, rosa mosqueta, cítrics, antiestrès, Xocolateràpia ...

http://balneariosconencanto.net/2012/10/balneario-real-las-caldas-villa-termal-oviedo-asturias/

Balneari Lean de Fortuna (Múrcia)

Entre les moltes instal·lacions amb què compta el que possiblement sigui el més exclusiu i elegant entre tots els balnearis murcians s'inclouen diverses piscines termals amb vistes espectaculars al seu entorn natural però que tenen sobretot la virtut d'estar alimentades amb aigües a una temperatura entre i 37 graus.

El Balneari de Lean torna a enfundar de tradició, rescatant del més profund de les seves deus la bellesa de l'òpera. El 'santuari termal' vol que les extraordinàries qualitats curatives de les seves aigües termals no siguin l'únic atractiu per als seus clients i visitants.

http://www.vanitatis.com/tendencias/2011/12/13/del-albornoz-al-esmoquin-el-balneario-mas-antiguo-de-espana-rescata-la-opera-como-reclamo-turistico-16865/

Archena (Múrcia)

El rei dels balneari murcians ofereix per la seva banda dues immenses piscines exteriors obertes entre les 10 del matí i les 10 de la nit amb aigua termal activa, el que significa tot tipus de dolls. Es pot passar el dia per 8 euros (entre setmana) o 12,50 euros els dissabtes i diumenges.

http://www.balneariodearchena.com/

http://www.ocholeguas.com/2012/11/12/espana/1352714182.html

A Espanya tenim la sort de comptar amb infinitat de fonts termals on no només es pot gaudir de tractaments a porta tancada, també d'una capbussada a l'aire lliure en aigües amb propietats terapèutiques a més de trenta graus.

Ourense

Hi ha múltiples possibilitats de donar-se un bany termal a l'aire lliure a la capital Ourense. Des de la sofisticació de les Termes Chavasqueira, d'inspiració japonesa on per només 3,80 euros es pot romandre hora i mitja provant les diferents gorgs fins a mitjanit o fins i tot les tres del matí els caps de setmana, a les encara més complexes i exquisides de Outariz, també amb toc oriental encara que una mica més cares (5,15 euros donen dret a dues hores de plaer), passant per les múltiples piscines naturals a l'aire lliure i d'ús gratuït on tant de dia però també de nit, es poden sentir els beneficis d'aquestes aigües que arriben a assolir els 43 graus de temperatura. Entre aquestes últimes destaquen As Burgas, en ple centre o Muiño de Veiga i Tinteiro a la ribera del Miño.

Situat a pocs metres de les Gorgues de "A Chavasqueira", el centre termal d'estil japonès de A Chavasqueira ens convida a descobrir la cultura balneària japonesa. Una tradició mil · lenària basada en la filosofia Zen, que busca la relaxació del cos i la ment en contacte amb la natura. El Onsen combina aquest concepte amb l'ús lúdic-terapèutic de l'aigua termal a altes temperatures.

Les aigües de la deu són bicarbonatades sòdiques, fluorades, litíniques i sulfurades de mineralització mitjana. Aquestes aigües són apreciades per al tractament del reuma, artritis i afeccions de la pell, així com per a trastorns hepatodigestivos del                              metabolisme i vies urinàries.

http://www.turismoenxebre.com/2009/01/termas-da-chavasqueira.html


El grup de balnearis Caldaria en la mateixa província de Ourense, ofereix una experència diferent. Si ja la seva magnífica piscina exterior de Arnoia està ara protegida per una vidriera, encara en Laias, situat també a la vora del Miño, conserven una piscina termal en plena naturalesa encara connectada amb les altres piscines, la zona d'Termarium i la resta del balneari. Les seves aigües bicarbonatades sòdiques sorgeixen a 51 º encara en contacte amb l'aire baixen a uns molt més suportables 32 graus de mitjana. L'entrada per a un sol dia costa 15,40 euros encara que hi ha bons especials com el Salut que per 42 euros inclou un massatge complet.

Balneari Caldaria.

Mondariz (Pontevedra)
Aquest carismàtic balneari gallec les aigües van ser declarades en 1873 d'Utilitat Púbica segueix en perpètua renovació. A més d'oferir una de les experiències més completes en el camp del termalisme i tractaments de benestar en un marc de veritable luxe, dóna la possibilitat de donar-se una capbussada a l'aire lliure de dues formes molt diferents. Com a part del seu circuit termal en el gegantí Palau de l'Aigua amb més de 3.000 metres quadrats dedicats al relax i al lleure a través de l'aigua però també dins del seu suggerent Circuit Celta on es recrea la filosofia de les Pedras Fermosas de la cultura castrense la experiència completa costa 28 euros per persona.




En un entorn increïble, de pins, roures i altres espècies vegetals, circumdat per muntanyes, donen el marc ideal a aquest hotel complex, renovat en el 2005, i que es presenta com el lloc ideal on relaxar el cos i l'esperit.

Balneari Mondariz



http://quehotelreservo.es/hotel-balneario-mondariz-alojamiento-relax-y-aguas-termales-en-galicia.html


Alhama d'Aragó (Saragossa)
En aquesta vila termal de Saragossa diversos dels seus balnearis compten amb piscines exteriors alimentades per aigües termals com és el cas del Balneari d'Alhama d'Aragó o el Balneari de la Verge però la gran estrella en aquest camp és la llacuna natural que es troba a les Termas Pallares l'aigua del raja constantment a 32 º C des de les seves nombroses surgències. Amb una profunditat màxima de 2 m, és el lloc idoni per practicar la natació o relaxar-se en qualsevol època de l'any, a més d'aprofitar els efectes beneficiosos.



A Alhama hi ha diversos balnearis, però el que més destaca és la seva impressionant llac termal, únic a Espanya, de gairebé dues hectàrees de superfície, amb dues illes i un cabal impressionant de cristal · lines aigües que brollen a 34 º.


Localització dels balnearis esmentats:

Un dels primers països d'aquesta tradició diferent és Hongria, on des del segle XVI la cultura dels banys és un dels elements més importants del país, està representada per l'estació de Heviz fora de la capital i situada en una vall amb el més gran dels llacs calents d'Europa (38 º C). A Hongria la ciutat més destacada és Budapest, a la vora del Danubi, on hi ha més de trenta fonts termals i deu balnearis. És l'única ciutat europea i mundial on es produeix aquesta circumstància.

Budapest adquirir el títol de Ciutat dels Balnearis el 1934, i és que la ciutat disposa de 118 fonts, tant naturals com artificials, des dels que cada dia brollen més de 70 milions de litres d'aigua termal a temperatures de entre 20 i 80 º C.

Balneari de Budapest, ciutat balneària

http://www.disfrutabudapest.com/balnearios

Un dels balnearis més antics és el Gellert, o el de l'illa Margarita, (Margitsziget), i les seves aigües es van descobrir en la segona meitat del segle XIX. en ella es va construir un pavelló de cures envoltat per un jardí natural, encàrrec de la princesa Herminia, que es troba en ple centre de la ciutat. Hi ha cinc banys turcs, així els de Rudes i el Kiraly amb referències de la seva construcció cap al siglo XVI, que utilitzen fonts que alimenten els banys Lukas amb estanys d'aigües termals, piscines individuals, banys salats i saunes; seu edifici conserva influències otomanes amb les seves magnífiques cúpules. Finalment, Szechenyl és un altre dels balnearis destacables del país.

Les localitats balneàries més importants de Hongria són:

Margitsziget, Budapest(Rudas), Budapest (Kiraly), Budapest (Lukas), Balf.

Ver Localitats Balneàries Hongria en un mapa más grande

Romania

A Romania, una nació que posseeix la tercera part de les fonts d'aigües minerals i termals d'Europa (3000 en total) i més de cent cinquanta estacions termals, destaca Baile Herculane (Moldoveanu, M., 1999) perquè

conserva nombroses restes d'època romana (altars, piscines i aqüeductes). Altres estacions significatives són Geoagiu i el balneari de Eforie Nord, proper a l'estació marítima del mateix nom, conegut pels seus tractaments a base dels llims del llac Tekirgniol.

Balneari de Efier Nord

http://rumania.jouwweb.nl/eforie-nord

Les principals localitats balneàries de Romania són:
B. Herculane, Geoagiu, Eforie, Tusnad, Bäile Felix.

Turquia, encara que no estrictament europea, s'ha de considerar com a tal en aquesta ocasió per la seva influència sobre el fenomen analitzat. És un Estat amb importants instal·lacions termals des d'època grega i romana, que no han estat coneguts fins a l'actualitat. És lloc d'encreuament de camins del món de l'antiguitat, ocupat per diverses cultures, que conserva testimonis i nombrosos recursos naturals. A Ankara hi ha restes de banys romans construïts al segle III per l'emperador Caracalla, dedicats a Asclepi.

Restes de les termes d'Ankara.

http://members.virtualtourist.com/m/p/m/1d40e1/

Altres localitats guarden testimonis de instal·lacions de banys, com Pergamo, Side o Çesme, encara que hi ha de fer menció especial de Pamukele per les seves peculiaritats naturals. aquesta es situa prop de la costa de la mar Egea, propera a les ruïnes de Hierapolis, fundada el 90 dC, per Eumenedes II, rei de Pergam, la paraula Pamukele significa "Castell de cotó", per què les aigües de les fonts termals naturals sorgeixen carregades d'òxid càlcic - CaO - i han format a similitud estructural d'una gran cascada blanca d'estalactites petrificades, que cauen des de la vora d'una plataforma i creen una sèrie d'estanys i piscines a l'aire lliure.

La localitat balneària més important de Turquia és:
Pamukele.

Les aigües termals estan preparades per servir també de manera medicinal.

Són especialment recomanades per que milloren la circulació, serveixen també per fer rehabilitacions, vies respiratòries, contractures musculars, i moltes mes.

Són necessàries per tindre una relaxació absoluta del cos, i disfrutar del complex sencer i de l'aigua mineralitzada, per sortir amb tota l'energia  necessària per estar com nou, i tornar a la mateixa rutina de sempre.

Molts dels beneficis de les aigües termals són de salut i medicinals, però també i han beneficis de prendre un cap de setmana sol o amb la famila, parella, amics i anar a un dels molts balnearis i termes amb hotel per passar les nits que vulguis.

Aquest es un dels millors caps de setmana que pots prendre de relaxació absoluta per poder tornar com nou un altre cop a treballar.

Hotel Le Mérdidien Ra Beach, a la platja Sant Salvador

Foto: http://megustacompartir.catalunya.com/ca/talasoterapia-el-mar-fuente-de-salud/

Infromació: http://www.catalunyatermal.cat/termalisme.php?idIdiomaCap=2

Opinió personal: La meva opinió personal d'aquests beneficis es que són agradables, hi han termes, balnearis i hotels molt bons a Catalunya per passar el cap de setmana o els dies que vulguis ben relaxat. 

Acompanyat o no crec que llocs com aquests són els millors per estar uns dies ben agradables, amb un bon ben estar.