.jpg)
Imatges aigua domesticada
Fa 13 anys
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges
El balneari, una novel·la curta, escrita en 1953, amb la qual l'autora va aconseguir el Premi «Cafè Gijón» 1954. És de les primeres novel·les d'aquesta autora, Carmen Martín Gaite. Tot i haver rebut aquest gallardó, l'obra no va aconseguir un gran ressò entre els crítics sinó que va haver d'esperar a la publicació d'una de les novel·les més conegudes, La cambra de darrere, en 1978.
El Balneari recull deu narracions escrites per Carmen Martín Gaite en un període que va des de 1954 fins a 1974.
Sinopsis
Matilde Gil de Olarreta arriba al costat de Carlos, probablement la seva amant, a un balneari, on són rebuts pels altres estiuejants d'una manera hostil i misteriós. Després d'arribar a l'habitació i rentar-se, Carlos decideix anar al molí, un lloc destruït durant la guerra i de fama sinistra, al qual s'explica que van éssers embruixats per suïcidar-se. Mentre Matilde comença a desfer les maletes, mentre va sent presa d'una gran inquietud, que arriba al seu punt culminant quan el botons li porta un encàrrec en el qual Carlos li diu que no es preocupi per ell encara que passi el pitjor. Alarmada davant la possibilitat que aquest corri algun perill, Matilde surt en la seva cerca per uns passadissos interminables fins arribar a la font del balneari, des d'on es dirigeix al molí. Allà comença a sentir uns tambors i, tot i que és ja de nit, creu distingir unes figures espectrals que li porten el cos inert de Carlos.
Just en aquest instant és despertada per Santi, el botons de l'hotel, i es troba amb una trista realitat: no existeix Carles, i ella és una conca que està passant les vacances a un balneari, el rutinari funcionament és descrit en la segona part de la novel·la.
L'aspecte més destacat d'aquesta obra és sens dubte la notable unitat fons-forma aconseguida per l'escriptora, que aconsegueix que tots els elements estructurals de la novel·la estiguin al servei del tema de l'obra: l'existència rutinària de la protagonista i la repercussió que aquesta vida frívola i buida té en els seus somnis
L'autora
Anàlisi del text
L'argument que hem exposat anteriorment està clarament dividit en dues grans seqüències,es poden distingir per correspondre una a la fantasia (o al oníric) i la segona a la realitat i a l'explicació dels esdeveniments inclosos en la primera part.
Aquestes dues seccions de la novel·la, l'onírica i la pròpiament real, no són completament independents sinó que entre elles hi ha un vincle establert per Matilde quan aquesta al final de la primera part intueix la possibilitat d'estar somiant en dues ocasions, que marquen amb habilitat la transició del somni a la realitat.
"El balneari va ser el meu primer intent de passar del conte a la novel · la. Escrit el 1953, va obtenir el premi 'Cafè Gijón' de 1954, dotat llavors amb cinc mil pessetes. (...) Va ser el primer llibre meu que vaig veure imprès (...) m'adono del que va significar aquest relat en l'arrencada de la meva trajectòria com a novel·lista ", va escriure Carmen Martín Gaite al gener de 1977.
Aquest balneari és el balneari d'Alzola, situat entre Elgoibar i Mendaro, a la vora del riu Deba. Un lloc on anava cada estiu la família salmantina de Martín Gaite per gaudir d'uns banys reparadors.
Hotel del Balneari a Alzola (Guipúzcoa).
D'aquesta novel·la s'ha dit que és una de les millors de tots els temps i un clàssic indiscutible de la literatura alemanya encara que el seu autor, Thomas Mann no va arribar a guanyar el premi Nobel de literatura per aquesta sinó per Los Buddenbrook, el 1929.
La montaya mágica.
Sinopsis
L'acció se situa a inicis del segle XX, en un balneari de tuberculosos situat a Davos Platz, al Graubünden (Suïssa). El seu protagonista, Hans Castorp, viatja des d'Hamburg fins allà dalt per passar tres setmanes de vacances amb un cosí seu que està allà ingressat. Però, el que en un principi suposava que havia de ser una estada curta, es converteix en una estada de set anys, a causa d'una hipotètica complicació en la seva salut.
Per tant Mann, el que ens narra, són els set anys de parèntesi en la vida d'aquest jove.
Arribem a sentir la monotonia del temps ja que ens explica gairebé dia a dia les repetitives activitats que realitza allí incloent les seves respectives cures de repòs a l'aire lliure, a les terrasses i hamaques i folrats amb una manta; així com el fet prendre la temperatura unes sis vegades al dia.
Som testimoni, a més de les relacions que va establint amb els diferents "habitants" del lloc els quals són d'allò més variat i cada u més estrambòtic que l'altre, des dels que estan ingressats, fins als metges que els atenen. Malgrat això i gràcies a aquestes relacions, observem en ell una evolució existencial que és el que realment l'autor vol plasmar.
El autor
Thomas Mann (1875-1955) va ser fill d'una acabalada família de comerciants. Va estudiar a Munic, preparant-se per periodista. Es va casar i va tenir sis fills però centrant-me en el més destacable, en esclatar la Primera Guerra Mundial, va defensar el Nacionalisme, cosa de la que va canviar d'opinió després de la contesa, convertint-se en un defensor de la Democràcia. Thomas Mann va començar a escriure la novel·la el 1912, arran d'una visita a la seva esposa en el Sanatori Wald de Davos en què es trobava internada.
Análisi del text
Ens explica aquesta obra la vida en un sanatori de tuberculosi en què coincideixen dos cosins antagònics. Allà reunits juntament amb una tropa de burgesos ens aniran mostrant les vides interiors i exteriors dels curiosos hostes amb els que comparteixen residència.
Ens narra set anys de la vida del protagonista, acostumant-nos a la seva vida quotidiana, ja que narra les activitats diàries que realitzen. Es un llibre molt llarg.
El balneari es converteix en un lloc màgic, apartat del món, creant-se així un món a part on només té cabuda la retrospecció, l'anàlisi i sobretot el repòs.
Hi ha una autèntica allau de personatges, cadascun amb les seves peculiaritats seves virtuts i defectes i, sobretot, les seves rareses.
La relació de la novel·la i el seu títol són múltiples i a diversos nivells: la «muntanya màgica» com a lloc on desapareixen els raptats és un motiu de la literatura alemanya almenys des del flautista d'Hamelín. En el relat Das Marmorbild (L'estàtua de marbre) de Joseph von Eichendorff s'adverteix des del principi contra la muntanya màgica, a la qual es atrau «els joves» i d'on «ningú ha tornat». La història mateixa tracta explícitament el tema de la seducció de la decadència en forma de la ruïna d'un castell situada en una altura, en la qual els sentits (tant el sentit de la realitat com el del temps) es confonen.
