.jpg)
Imatges aigua domesticada
Fa 10 anys
dijous, 13 de juny del 2013
El balneari, una novel·la curta, escrita en 1953, amb la qual l'autora va aconseguir el Premi «Cafè Gijón» 1954. És de les primeres novel·les d'aquesta autora, Carmen Martín Gaite. Tot i haver rebut aquest gallardó, l'obra no va aconseguir un gran ressò entre els crítics sinó que va haver d'esperar a la publicació d'una de les novel·les més conegudes, La cambra de darrere, en 1978.
El Balneari recull deu narracions escrites per Carmen Martín Gaite en un període que va des de 1954 fins a 1974.
Sinopsis
Matilde Gil de Olarreta arriba al costat de Carlos, probablement la seva amant, a un balneari, on són rebuts pels altres estiuejants d'una manera hostil i misteriós. Després d'arribar a l'habitació i rentar-se, Carlos decideix anar al molí, un lloc destruït durant la guerra i de fama sinistra, al qual s'explica que van éssers embruixats per suïcidar-se. Mentre Matilde comença a desfer les maletes, mentre va sent presa d'una gran inquietud, que arriba al seu punt culminant quan el botons li porta un encàrrec en el qual Carlos li diu que no es preocupi per ell encara que passi el pitjor. Alarmada davant la possibilitat que aquest corri algun perill, Matilde surt en la seva cerca per uns passadissos interminables fins arribar a la font del balneari, des d'on es dirigeix al molí. Allà comença a sentir uns tambors i, tot i que és ja de nit, creu distingir unes figures espectrals que li porten el cos inert de Carlos.
Just en aquest instant és despertada per Santi, el botons de l'hotel, i es troba amb una trista realitat: no existeix Carles, i ella és una conca que està passant les vacances a un balneari, el rutinari funcionament és descrit en la segona part de la novel·la.
L'aspecte més destacat d'aquesta obra és sens dubte la notable unitat fons-forma aconseguida per l'escriptora, que aconsegueix que tots els elements estructurals de la novel·la estiguin al servei del tema de l'obra: l'existència rutinària de la protagonista i la repercussió que aquesta vida frívola i buida té en els seus somnis
L'autora
Anàlisi del text
L'argument que hem exposat anteriorment està clarament dividit en dues grans seqüències,es poden distingir per correspondre una a la fantasia (o al oníric) i la segona a la realitat i a l'explicació dels esdeveniments inclosos en la primera part.
Aquestes dues seccions de la novel·la, l'onírica i la pròpiament real, no són completament independents sinó que entre elles hi ha un vincle establert per Matilde quan aquesta al final de la primera part intueix la possibilitat d'estar somiant en dues ocasions, que marquen amb habilitat la transició del somni a la realitat.
"El balneari va ser el meu primer intent de passar del conte a la novel · la. Escrit el 1953, va obtenir el premi 'Cafè Gijón' de 1954, dotat llavors amb cinc mil pessetes. (...) Va ser el primer llibre meu que vaig veure imprès (...) m'adono del que va significar aquest relat en l'arrencada de la meva trajectòria com a novel·lista ", va escriure Carmen Martín Gaite al gener de 1977.
Aquest balneari és el balneari d'Alzola, situat entre Elgoibar i Mendaro, a la vora del riu Deba. Un lloc on anava cada estiu la família salmantina de Martín Gaite per gaudir d'uns banys reparadors.
Hotel del Balneari a Alzola (Guipúzcoa).
